Albert Einstein

(Ulm, 1879 – Princeton, 1955) Educat a Munic i a Suïssa, es doctorà a Zuric (1905). Després de treballar uns anys en una oficina de patents de Berna, ensenyà a la Universitat de Zuric (1910), l’any següent passà a la de Praga, tot seguit a l’Escola Politècnica de Zuric (1912) i finalment a la Universitat de Berlín (1913), on dirigí l’Institut de Física Kaiser Wilhelm i fou membre de l’Acadèmia Prussiana de Ciències. En el decurs del decenni 1910-20 treballà en la formulació de la teoria relativista. Els seus esforços reeixiren el 1916, quan publicà Els fonaments de la teoria de la relativitat general. El 1921 li fou atorgat el premi Nobel de física pel seu treball sobre l’efecte fotoelèctric. Per la seva condició de jueu, s’hagué d’exiliar d’Alemanya el 1933 i s’instal·là a Princeton, on fou membre de l’Institute for Advanced Study i on residí fins a la seva mort, treballant en la teoria de la relativitat general i en la teoria del camp unificat.