Thumbnail

Aristòtil

Nasqué a Estagira (384 aC), ciutat de la Calcídia pertanyent al regne de Macedònia. Era fill de Nicòmac, metge de la cort reial de Macedònia. De ben jove, es traslladà a Atenes per estudiar a l’Acadèmia de Plató, on restà uns vint anys, fins a la mort del seu mestre Plató (347 aC).
Aleshores, a causa de desavinences amb els nous caps de l’Acadèmia, es retirà a Assos, i poc després a Mitilene, on es pogué dedicar a la recerca, junt amb el seu deixeble Teofrast, fins que fou nomenat (343 aC) preceptor del jove Alexandre.
Quan morí Filip (336 aC), Alexandre heretà el tron, i Aristòtil retor¬nà a Atenes, on va fundar la seva pròpia escola de filosofa, el Liceu (335 aC), un centre d’estudis rival de l’Acadèmia platònica. Són fruit d’aquesta activitat docent i investigadora les nombroses obres de temàtica diversa que juntament amb els textos que col·leccionà constituïen una biblioteca important.
A Atenes, Aristòtil era un metec respectat, però en morir Alexandre el Gran, els polítics atenesos, atiats per Demòstenes, es revoltaren contra els macedonis. Aristòtil se sentí en perill i decidí d’exiliar-se «per tal d’evitar que la ciutat tornés a pecar per tercera vegada contra la filosofia» —certament, Aristòtil al·ludia als processos duts a terme contra Anaxàgoras i Sòcrates. Dolgut, es retirà a Eubea, on morí (322 aC).
Aristòtil dominà tot el saber del seu temps i deixà una obra enciclopèdica molt ben estructurada. Aquest corpus, d’una amplitud impressionant, ha influït en la formació del pensament occidental, tant en la filosofia natural com en la filosofia ètica.

Share

Thumbnail