Thumbnail

James Joyce

(Dublín 1882 –  Zuric 1941). Educat en un col·legi jesuïta, als vint anys abandonà el catolicisme. Entre París, Trieste i Zuric, dugué una vida d’exiliat errant, ensenyant anglès o fent de periodista. Sobrevisqué gràcies a suports esporàdics d’amics poetes i d’editors generosos. La seva primera obra Dubliners (1914), és un recull de contes que reflecteixen la incertesa de la condició humana. La novel·la A Portrait of the Artist as a Young Man (1916) —trad. cat. Retrat de l’artista adolescent (1967)— descriu la necessitat de renunciar a la formació rebuda per tal d’esdevenir un veritable creador. En Ulysses (1922) —trad. cat. Ulisses (1981)—, la seva obra més ambiciosa, James Joyce es deixa endur per l’stream of consciousness i crea un magma genial d’al·lusions velades i de jocs de paraules explícits. La seva darrera obra, Finnegans Wake (1939), duu a límits gairebé incomprensibles l’artificiositat lingüística del seu autor. Tanmateix, James Joyce, obsessionat per l’exigència estilística i seduït per la subtilitat imaginativa, ha esdevingut un dels innovadors més radicals de la literatura contemporània.

Share

Thumbnail