L’estructura de les revolucions científiques

24,00 

Una dialèctia del canvi científic: llargs períodes de calma interromputs per curtes revolucions.

Probablement, una de les anàlisis històriques i filosòfiques de la ciència més influents del segle XX ha estat L’estructura de les revolucions científiques. En aquest assaig, persuasiu i provocador alhora, Kuhn parteix del pressupòsit que la ciència té un passat que no podem negligir. Ara bé, allò que hem d’estudiar amb cura no és tant sols la teoria, sinó també la pràctica real dels científics; per això Kuhn parla sobretot dels practitioners, dels «practicants» d’una ciència. El resultat a què arriba l'historiador que utilitza aquests conceptes és que, al llarg dels segles, la ciència ha estat lligada a pràctiques intel·lectuals i socials molt diverses —¿que potser parlen de la mateixa realitat la mecànica newtoniana i les ciències ambientals? Aquesta diversitat sovint és acumulativa, però no sempre. De vegades sorgeixen enfrontaments irreconciliables entre científics. Llavors l'única manera de resoldre's és una revolució, un canvi traumàtic en les institucions i les maneres de fer i pensar dels científics implicats. Que tanmateix puguem parlar encara de progrés és el tema del darrer capítol del llibre.

Cliqueu aquí per veure l’índex de l’obra o aquí per veure’n unes pàgines de mostra.

SKU: 978-84-934434-7-4 Categoria:
Brands

274 pàgines
ISBN 978-84-934434-7-4
Enquadernació en rústica cosida

Introducció de John L. Heilbron
Traducció de Josep Batalla