Alexandre Cirici Pellicer

(Barcelona 1914-1983) Fou un dels tractadistes d’art més influents a Catalunya durant la segona meitat del segle XX. La guerra civil l’obligà a interrompre els estudis d’arquitectura i, exiliat a França, es formà com a historiador de l’art, a Montpeller i París. Retornat a Catalunya l’any 1941, mantingué en tot moment un ferm compromís cívic i una resoluda voluntat de promoure la renovació cultural en tots els àmbits, especialment en el de l’art. Exercí d’il·lustrador, dissenyador i publicista, activitats que compaginà amb l’ensenyament en escoles de disseny i com a professor universitari. Els seus assaigs intenten interpretar i sistematitzar l’art català: El arte modernista catalán (1951), L’arquitectura catalana (1955); L’escultura catalana (1957); La pintura catalana (1959); L’art català contemporani (1970).