Aristòtil
Nasqué a Estagira (384 aC), ciutat de la Calcídia pertanyent al regne de Macedònia. Era fill de Nicòmac, metge de la cort reial de Macedònia. De ben jove, es traslladà a Atenes per estudiar a l’Acadèmia de Plató, on restà uns vint anys, fins a la mort del seu mestre Plató (347 aC).
Aleshores, a causa de desavinences amb els nous caps de l’Acadèmia, es retirà a Assos, i poc després a Mitilene, on es pogué dedicar a la recerca, junt amb el seu deixeble Teofrast, fins que fou nomenat (343 aC) preceptor del jove Alexandre.
Quan morí Filip (336 aC), Alexandre heretà el tron, i Aristòtil retor¬nà a Atenes, on va fundar la seva pròpia escola de filosofa, el Liceu (335 aC), un centre d’estudis rival de l’Acadèmia platònica. Són fruit d’aquesta activitat docent i investigadora les nombroses obres de temàtica diversa que juntament amb els textos que col·leccionà constituïen una biblioteca important.
A Atenes, Aristòtil era un metec respectat, però en morir Alexandre el Gran, els polítics atenesos, atiats per Demòstenes, es revoltaren contra els macedonis. Aristòtil se sentí en perill i decidí d’exiliar-se «per tal d’evitar que la ciutat tornés a pecar per tercera vegada contra la filosofia» —certament, Aristòtil al·ludia als processos duts a terme contra Anaxàgoras i Sòcrates. Dolgut, es retirà a Eubea, on morí (322 aC).
Aristòtil dominà tot el saber del seu temps i deixà una obra enciclopèdica molt ben estructurada. Aquest corpus, d’una amplitud impressionant, ha influït en la formació del pensament occidental, tant en la filosofia natural com en la filosofia ètica.