Thumbnail

Teofrast

(Eresos, ~371aC – Atenes, 287aC) De primer freqüentà l’Acadèmia de Plató, on devia fer amistat amb Aristòtil, de qui esdevingué deixeble i successor en la direcció del Liceu. Teofrast fou un home d’estudi, afable i sociable, però gelós de la seva independència i rebec a prendre qualsevol compromís polític. El tarannà perspicaç i reservat de Teofrast es manifestava sobretot en dos trets de la seva personalitat intel·lectual: la facilitat de paraula i la claredat de pensament. Es malfiava —ens diuen els biògrafs— del pensament fogós i caòtic que no tenia cap estructura rigorosa ni cap sintaxi ben formada. Tot fa pensar que Teofrast mantenia una certa distància respecte d’allò que constitueix l’efímera quotidianitat, la qual cosa no vol dir que se’n despreocupés. Tot ho observava, tot ho descrivia tan clarament com sabia, tot ho classificava i interpretava tan bé com podia, però es guardava prou de precipitar-se a jutjar-ho tot amb judicis peremptoris. Dels dos centenars llargs d’obres que Teofrast escriví, només ens han arribat completes: Recerques botàniques, Causes dels processos vegetals i els Caràcters.

Comparteix

Thumbnail