Xavier Amorós
(Reus 1923) Poeta format inicialment en l’estètica noucentista, es decantà aviat pel simbolisme (Enyoro la terra, 1960). Posteriorment s’aproximà a l’anomenat realisme històric (Guardeu-me la paraula, 1962; Qui enganya, para, 1968). Finalment, la seva poesia fou compendiada i closa en una antologia (Poemes. 1959-1964, 1982). També ha conreat el teatre (Història sentimental, 1993), la novel·la històrica nodrida d’autobiografia (L’agulla en un paller, 1985), les memòries escrites en forma de novel·la-crònica (El camí dels morts, 1996; Temps estranys, 2000-2002). Simultàniament ha anat publicant reculls d’articles periodístics (Cafè París, 1989; Botigues de mar, 1993; De Reus estant; 1995; Tomb de ravals, 1998). Darrerament tots els seus escrits han estat aplegats en quatre volums (Obra completa, 2004-2010).