Lletres d’amor i de consolació

L’amor tempestuós d’Abelard i Heloïsa bellament expressat en un epistolari agençat per Heloïsa, una heroïna tràgica que es plany del que ha perdut.

Sabem que Abelard i Heloïsa, els dies que s’estimaren amb un «amor tempestuós», s’escriviren lletres d’amor. Heloïsa reconeix haver-ne rebudes moltes i, probablement, a partir de les moltes que s’intercanviaren, ella agençà l’epistolari que ens ha pervingut. Però, i la resta de lletres? La tradició manuscrita no ens les ha transmeses, tanmateix no és pas inversemblant que fragments d’aquestes lletres figurin en el Recull de lletres de dos amants, una antologia de lletres amatòries de l’època. Les Lletres d’amor i de consolació ens mostren que en el segle XII la retòrica aplicada al gènere epistolar —l’anomenada ars dictandi— no sols no impedia l’autenticitat dels amants, ans la magnificava, ja que els permetia adquirir una artificiosa habilitat amb la qual podien expressar-se bellament, sense ofegar llur espontaneïtat amorosa.

Cliqueu aquí per veure el sumari de l’obra o aquí per veure’n unes pàgines de mostra.