Abelard

(1079 – 1142), filòsof, lògic i teòleg. En filosofia s’oposà obertament al realisme radical, raó per la qual negà que els gèneres i les espècies fossin res de real. En lògica, no acceptà que fos real allò que un enunciat afirma de les coses existents. Igualment en ètica, allò que és decisiu es la intenció de qui actua, més que no pas les accions realment fetes. Com a teòleg, Abelard s’esforçà a analitzar el llenguatge religiós per tal de fer veure que un enunciat dogmàtic no té perquè ésser necessàriament contradictori. D’altra banda, la relació amorosa amb Heloïsa el dugué a escriure una carta autobiogràfica que ha restat inclosa en l’epistolari amorós amb Heloïsa.