Lluís Nicolau d'Olwer

Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888 – Ciutat de Mèxic, 1961) es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà a Madrid amb una tesi sobre el teatre de Menandre —publicada el 1911 a Barcelona—, un estudi dels fragments descoberts no feia gaire, que ell presentava editats i traduïts. L’obra fou molt apreciada per Unamuno, llavors catedràtic de grec a Salamanca: «Nicolau es el hombre que sabe más griego de España, pero no quiere que se sepa».
Aviat, però, s’inclinà per la cultura medieval i redactà pulcrament assaigs rigorosos, com ara «L’escola poètica de Ripoll en els segles X-XIII» —publicat en l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans (1915-1920)— o bé «Trobadors catalans»; «El diàleg en la poesia catalana medieval»; «L’esperit català en la Crònica d’En Ramon Muntaner» —inclosos en Paisatges de la nostra història. Assaigs i notes de literatura catalana (1929—. Publicà també assaigs d’estil
molt treballat: El pont de la mar blava (1928) i L’expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental (1926).
L’any 1922, juntament amb Jaume Bofill i Mates, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer contribuí resoludament a la creació d’un moviment polític nacionalista que al cap d’uns anys, fusionat amb altres formacions, es convertí en el partit Acció Catalana Republicana. Com a representant d’aquest partit, l’any 1930, Lluís
Nicolau d’Olwer fou nomenat membre del govern provisional espanyol en la clandestinitat, presidit per Niceto Alcalá-Zamora. A l’adveniment de la Segona República, formà part del govern
provisional, assumint-hi la cartera d’economia. A més, col·laborà amb Francesc Macià en la instauració de la Generalitat. Són fruit d’aquesta activitat política els assaigs: La lliçó de la dictadura (1931); Del patriotisme i la democràcia en el procés constitucional de la Catalunya antiga (1933).
A la fi de la guerra civil, s’exilià a França i a Mèxic. Al llarg del seu exili —durant una vintena d’anys— treballà intensament, si bé amb sovintejades interrupcions, en una ambiciosa biografia intel·lectual de Pere Abelard que deixà imperfeta i, doncs, inèdita.