Thumbnail

Lluís Nicolau d'Olwer

Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888 – Ciutat de Mèxic, 1961) es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà a Madrid amb una tesi sobre el teatre de Menandre —publicada el 1911 a Barcelona—, un estudi dels fragments descoberts no feia gaire, que ell presentava editats i traduïts. L’obra fou molt apreciada per Unamuno, llavors catedràtic de grec a Salamanca: «Nicolau es el hombre que sabe más griego de España, pero no quiere que se sepa».
Aviat, però, s’inclinà per la cultura medieval i redactà pulcrament assaigs rigorosos, com ara «L’escola poètica de Ripoll en els segles X-XIII» —publicat en l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans (1915-1920)— o bé «Trobadors catalans»; «El diàleg en la poesia catalana medieval»; «L’esperit català en la Crònica d’En Ramon Muntaner» —inclosos en Paisatges de la nostra història. Assaigs i notes de literatura catalana (1929—. Publicà també assaigs d’estil
molt treballat: El pont de la mar blava (1928) i L’expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental (1926).
L’any 1922, juntament amb Jaume Bofill i Mates, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer contribuí resoludament a la creació d’un moviment polític nacionalista que al cap d’uns anys, fusionat amb altres formacions, es convertí en el partit Acció Catalana Republicana. Com a representant d’aquest partit, l’any 1930, Lluís
Nicolau d’Olwer fou nomenat membre del govern provisional espanyol en la clandestinitat, presidit per Niceto Alcalá-Zamora. A l’adveniment de la Segona República, formà part del govern
provisional, assumint-hi la cartera d’economia. A més, col·laborà amb Francesc Macià en la instauració de la Generalitat. Són fruit d’aquesta activitat política els assaigs: La lliçó de la dictadura (1931); Del patriotisme i la democràcia en el procés constitucional de la Catalunya antiga (1933).
A la fi de la guerra civil, s’exilià a França i a Mèxic. Al llarg del seu exili —durant una vintena d’anys— treballà intensament, si bé amb sovintejades interrupcions, en una ambiciosa biografia intel·lectual de Pere Abelard que deixà imperfeta i, doncs, inèdita.

Comparteix

Thumbnail