Quaestio de unitate universalis. מאמר נכבד בכולל

Una qüestió ineludible —la mena de realitat que cal atorgar als termes generals— debatuda per un lògic medieval, jove i competent.

Al llarg de tota la història de la filosofia occidental, des de Plató fins a Russell, l’estatut ontològic de l’universal ha estat una de les qüestions més debatudes. En temps de Vicent Ferrer, la mena de realitat que calia atorgar als termes generals no era sols una qüestió d’ordre metafísic i lògic: afectava igualment l’epistemologia, o sigui la teoria de la ciència, la filosofia natural i també la teologia. En la Qüestió sobre la unitat de l’universal, escrita a Lleida entre els anys 1370-1372, Vicent Ferrer elaborà la seva pròpia resposta al problema dels universals en la línia del realisme moderat de Tomàs d’Aquino. L’argumentació, concisa i subtil, mostra que Vicent Ferrer excel·lia en el domini del discurs filosòfic del segle XIV. Les seves reflexions, redactades originalment en llatí, foren traduïdes a l’hebreu a mitjan segle XV.

Cliqueu aquí per veure el sumari de l’obra o aquí per veure’n unes pàgines de mostra.