Tractatus formalitatum brevis. Tractatus de differentia

Atrets per una inclinació natural, “tots els homes per naturalesa desitgen saber”. Ara bé, no es produeix cap coneixement sense la diferència, car la claredat de qualsevol cosa consisteix en això. 

En el Tractatus formalitatum brevis, Daguí discuteix críticament una doctrina que era popular, en el segle XV, entre els escotistes. Així, el tractat conté la reformulació d’un elaborat sistema de distincions originalment escrit per Pere Tomàs, qui fou professor de teologia a l’studiumfranciscà de Barcelona a principis del segle XIV.

En la seva darrera obra, el Tractatus de differentia, Daguí torna a tractar el tema de a diferència, encara que en aquesta ocasió ho fa des d’una perspectiva més lul·lista. De fet, la diferència s’aplica ara a la famosa teoria de les relacions de Llull. Daguí també presenta una teoria original sobre el to («sonantia») de la diferència que trobem, d’acord amb l’aplicabilitat universal del principi de la diferència, en tots els àmbits de la realitat.

Pere Daguí(1435-1500) desenvolupa la seva teoria de la distinció i de la diferència en els seus dos tractats metafísics, el Tractatus formalitatum brevis i el Tractatus de differentia. L’autor, en el seu eclecticisme, es basa en motius tant de la tradició escotista com de la tradició lul·lista. En aquest context, Daguí entén la «diferència» com un principi universal de tot el coneixement.