La collita tardana

19,00 

Antoni Rovira i Virgili, enfondit en una senzillesa poètica molt treballada, expressà en versos la penosa soledat d’un exiliat.

A partir de l’any 1945, Antoni Rovira i Virgili, enfondit en una senzillesa poètica molt treballada, expressà en versos la penosa soledat d’un exiliat. Molts fets l’apesaraven: la mort de la seva esposa, una sordesa inexorable, la impossibilitat de fer com els amics que retornaven a Catalunya —i també, cal no oblidar-ho, el fet de sentir-se decebut per la renúncia dels aliats a deturar la dictadura franquista—. Aclaparat per un entorn inhòspit, es reclogué consirós en el seu univers poètic que fins llavors només havia exposat en prosa. Avivà paisatges, aplegà records i, amb mots curosament triats, configurà sentiments i pensaments. Sorprès pel resultat assolit, ordenà en tres llibres una bona part dels poemes que havia enllestit —el dels records, el de les imatges i el de les meditacions— i els intitulà La collita tardana. La present reedició, precedida de l’article on Rovira i Virgili explicà la història de la seva creació poètica, incorpora les esmenes fetes a mà per l’autor en un exemplar imprès, i publica una selecció de poemes inèdits. També ofereix facsímils d’algunes pàgines de les llibretes que contenen aquests poemes.

 

Cliqueu aquí per veure el sumari de l’obra o aquí per veure’n unes pàgines de mostra.

Fora d'estoc